Segurament el més intel.ligent dels llibres de la serie
Mundodisco (almenys fins ara). Altrament, a Dioses Menores els peus de pàgina, amb les clàssiques reflexions
de Pratchett s'han reduït a un nombre gairebé ridícul
i en canvi s'ha decantat per un humor més intel.ligent. El
Terry Pratchett més inspirat s'aboca en la recreació
i paròdia de grans pilars del nostre temps: La Religió,
la Filosofia i en menor grau de la Tecnologia.
Sense perdre aquell toc dhumor negre i de fantasia que ha
feta famosa la saga, Dioses Menores ens convida a reflexionar,
a través de l'humor, de la religió, del pensament,
de la filosofia i de la nostra pròpia existència però
d'una forma amena. L'argument és d'allò més
interessant: Un Déu que ha perdut la fe dels seus creients
es veu reduït a convertir-se en "Déu Menor",
l'existència del qual es sustenta per un únic creient.
La veritable història de la novel.la serà els canvis
que esdevenen en el protagonista i en la seva manera de pensar,
arran, sobretot de les converses amb el seu Déu i dels fets
que es propicien en la història: Una Guerra Santa, una Santa
Inquisició en tota la regla, un sistema de govern estrany
que s'anomena democràcia, Uns quants Déus cabrejats
(I jugadors viciosos) i un moviment secret que creu que el món
viatja sobre una Tortuga a través de l'Univers (blasfems!
Diria la Inquisició)...i regat amb bones dosis de filosofia
per tothom...
Tot plegat una aventura al Mundodisco que no s'hauria de perdre
ningú...per cert, els millors moments són al final.
Memorables...
|
|